Fundat el 29 de setembre de 1926 per la Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Nazaret i sota l’encertada direcció de la M. Pilar Mas, el Col·legi Montserrat no ha deixat mai d’avançar en el camí de l’excel·lència. La M. Cecilia Cros (1949), la M. Soledad Rodríguez (1954) i la M. Montserrat Del Pozo (1993) han donat un impuls molt especial a l’obra en diferents moments de la seva història.
També és important recordar la presència, el magisteri i l’entrega, durant més de cinquanta anys, del Dr. Isidre Gomà.
El treball ben fet de més de 90 anys d’escola, ens impulsa a mirar més enllà, albirant com fer assequible als nostres alumnes l’educació més complerta, “educant el cor i la intel·ligència”. La gratitud als que ho han fet possible és el compromís de no rebaixar l’exigència.
LA CONGREGACIÓ
La Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, fundada en 1874 per San Josep Manyanet i Vives, té com a missió específica la formació de famílies cristianes mitjançant l’educació dels infants i joves. Des de la seva fundació ha considerat els col·legis com la millor plataforma d’evangelització per a dur a terme la missió encomanada.
El Pare José Manyanet i Vives va néixer a Tremp el 7 de gener de 1833. De família humil i profundament cristiana, va començar a treballar molt aviat, per a pagar-se els seus estudis en el seminari de la Seu d’Urgell.
Ordenat sacerdot al 1859, va ser nomenat al poc temps Secretari del Bisbe de la Seu. Coneixedor de les greus crisis que atravessaven tant la família com la societat va intuir que la millor manera de transformar-les era mitjançant l’educació dels infants i joves. Mogut per l’Esperit Sant va fundar a aquest efecte la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. De seguida va veure la necessitat de fundar una Congregació femenina i al 1874 a Talarn (Lleida) va fundar la primera Comunitat de la Filles de la Sagrada Família. Vicissituds diverses van fer que la Congregació no s’establís, amb l’aprovació del bisbe de Vic, a Aiguafreda fins a 1894. Mort el P. Manyanet a l’any 1901, la Congregació ja tenia tres col·legis a Barcelona i un a Madrid.
“Profeta de la família” (Sant Josep Manyanet, 1833-1901)
La guerra de 1936 va interrompre la labor educativa a la península. Al 1937 Tenerife va veure arribar a un grup de religioses per a fundar un col·legi a Güimar i un altre a San Miguel. Anys més tard s’obriria un altre al Nord de l’illa: Los Realejos i al poc temps una Residència per a Universitàries a la Laguna.
Al 1950 la Congregació rep el nom de “Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret” i dos anys més tard va començar l’expansió missionera per terres de Llatino-América.
A l’actualitat la Congregació està a Europa -12 col·legis i una residència universitària a Espanya i una Casa per a pelegrins a Roma. (Itàlia)-. Des de 1969 a Àfrica (Cameroun) amb dos parvularis, una escola primària i una altra Secundària i una Residència Universitària i a Llatinoamèrica des de 1952 (4 col·legis al Brasil-Paraguai, 5 Col·legis a Colòmbia-l’Equador i 11 col·legis a Veneçuela) i educa a tot el món a 22.000 alumnes.
La nostra missió educadora participa directament de la missió de l’Església i proposa a Jesucrist com a Model de realització de la persona humana.
LA COFUNDADORA SERVENTA DE DÉU
Manuela Colomina i Agustí neix a Os de Balaguer (Lleida, Espanya) el 24 de desembre de 1848 i és batejada l’endemà, festa de la Nativitat del Senyor. Quan té cinc anys mor la seva mare i queda a cura de les seves germanes grans, Inés i Rosa. Rep una sòlida formació religiosa i, molt jove encara, sent la crida del Senyor.
L’any 1874 entra a les Concepcionistes de Tremp. Al gener de 1875 surt per motius de salut. Per aquestes dates la dirigeix ja espiritualment el pare Josep Manyanet. El 9 de març de 1877 ingressa a les Filles de la Sagrada Família a Barcelona. El 25 de novembre de 1877 rep, en començar el noviciat, el nom de Mª Encarnació. Després d’una breu estada a Alguaire professa el 23 d’abril de 1879. Té trenta anys i, “voldria ja haver professat molt abans”. El seu desig infantil de ser tota de Déu sembla encarrilat. És llavors quan la seva vocació i la seva persona hauran de passar el gresol de la prova.
“M.Maria Encarnació Colomina Agustí” (1848-1916)
Mª Encarnació se sap forjada per un sant. Assimila el seu carisma i ho transmet a les joves doncs aviat estarà al capdavant, com superiora, de la Casa Noviciat (Sant Andreu-Barcelona). Però l’Institut viurà una profunda crisi en la qual només unes poques es manifestaran fidels filles de Sant Josep Manyanet. Discutit i difamat, el pare Manyanet serà apartat pel Bisbe Casañas de l’Institut femení i el prelat convocarà Capítol General a Talarn (Lleida). Allà s’aproven noves Constitucions i es tria nou govern; però Mª Encarnación no podrà acatar, no podrà signar. Ella se sap responsable de guardar el carisma manyanetià…
Expulsada el 1882 de l’Institut de la Sagrada Família d’Urgell, es reuneix a Barcelona amb altres companyes fidels com ella a l’esperit de l’Institut fundat pel pare Manyanet. El pis del carrer Santa Anna serà, durant dotze anys, la més viva escola de Natzaret. Nomenada pel pare Manyanet “superiora” d’aquella comunitat, ella les va conduint i animant a la més viva esperança: la Sagrada Família no les abandona, només cal ser fidel.
La restauració de l’Institut femení no s’aconsegueix fins l’any 1894 amb la fundació de la Casa Noviciat a Aiguafreda (província de Barcelona i diòcesi de Vic). Mª Encarnació serà superiora i formadora en la nova fundació i són moltes les joves que ella educa. L’any 1898 va destinada com a superiora a una nova obra, el col·legi Mare de Déu dels Àngels (Barcelona).
Després de la mort de sant Josep Manyanet (1901) viurà en 1905 el I capítol general de la Congregació en el qual se l’aparta totalment del govern de l’Institut que ella, amb la seva fidelitat, ha ajudat a néixer. Dòcil i valent, la cofundadora calla, prega i estima. Els seus últims anys són nit ardent en la fe. Destinada al col·legi Sant Josep, de Barcelona, i novament al col·legi Mare de Déu dels Àngels, viu en aquest últim la Setmana Tràgica (1909). Les religioses van haver de fugir i ella es refugià a una casa propera però el col.legi no va sofrir danys ni va ser incendiat gràcies a la protecció dels veïns.
El 24 novembre 1916 pateix un atac d’apoplexia mentre assisteix a missa, però es resisteix a retirar-se sense acabar la celebració. Mor la matinada del 27 novembre 1916.
